divendres, 2 de desembre de 2016

Jurament dels Horacis





El jurament dels Horacis (en francès Le Serment des Horaces) és una obra de Jacques-Louis David realitzada el 1784, uns anys abans de la Revolució Francesa. El quadre fa 330 x 425 cm i es conserva al Museu del Louvre. Se'l considera el paradigma de la pintura neoclàssica. La pintura representa la «salutació romana», amb el braç estès i el palmell cap avall.
L'èxit de l'obra va incrementar la fama del seu autor, i li va permetre mantenir els seus propis estudiants. El tema de l'obra és el compliment del deure per damunt de qualsevol sentiment personal.

Personatges que surten al quadre:

Pare Horaci

És el personatge central i el que realitza l'acció principal tot prenent el jurament als seus fills, mentre sosté les tres espases amb les seves mans, i obligant-los al compliment del deure amb la pàtria.

Tres germans Horaci

A la pintura els tres germans se situen a l'esquerra, i en els moments abans de la batalla expressen la seva lleialtat i solidaritat amb Roma, amb tot el suport per part del pare.

Encàrrec:

El quadre va ser un encàrrec del rei Lluís XVI de França fet el 1784. L'any 1785, el va exposar per primera vegada al seu estudi de Roma; sacerdots, cardenals, prínceps i princeses van acudir a veure l'increïble treball de David.

divendres, 18 de novembre de 2016

Versace: l'origen


El logotip de Versace representa el cap de Medusa: una dona que es va transformar en un monstre després d'ofendre als déus. Ella va ser castigada per permetre que Posidó la seduís al temple de la deessa Afrodita. El seus cabells, que havia estat el seu atribut més elogiat, es va convertir en serps. Segons explica el mite, tot aquell que la mirava es convertia en pedra. Segurament aquest fet no és una cosa que un associï fàcilment amb una de les cases de moda més importants: una cosa tan lletja que et pot convertir en pedra. No obstant això, Gianni Versace tenia una fascinació amb l'art i l'arquitectura clàssica, i va associar el logotip de la seva marca amb les representacions posteriors de Medusa, que són prou belles. Durant l'època romana Medusa era representada com una dona bonica, amb els cabells regirats i unes quantes serps entrellaçades aquí i allà.

La insígnia de Medusa amb la clau grega és una al·lusió al món clàssic vinculat amb estatus i riquesa. És, a més, una marca fàcil de reconèixer.

Moltes de les col·leccions del dissenyador al·ludeixen a la història clàssica, i gairebé sempre inclouen vestits tipus deessa i motius grecs. La Medusa és símbol de la moda Versace, qui sempre va voler que els seus dissenys invoquessin una deessa, una dona poderosa. Al cap i a la fi els dissenys de Gianni Versace eren opulents i et transportaven a un passat apassionat. De la mateixa manera, la marca tenia molta més passió i virtuosisme mentre el seu fundador la dirigia.








EL REMORDIMENT D'ORESTES



Orestes era l’únic fill del rei Agamènon, i la reina Clitemnesta. I tenia tres filles: Ifigènia, Electra i Crisotemis. 

Quan va començar la guerra de Troia el rei Agamènon  i la seva flota no van poder partir perquè el vent no era favorable, ja que el rei havia ofès a la deessa Artemisa matant un del seus cérvols. Així doncs, van haver de compensar-la oferint-li la seva filla, Ifigènia, en sacrifici.

Quan va tornar de la guerra, Agamènon va ser assassinat per la seva esposa Clitemnestra, que no li havia perdonat el sacrifici de la seva filla Ifigènia. L’altra germana d’Orestes, Electra, el va salvar enviant-lo a la cort del rei Estrofi .

Temps després, quan Orestes ja era adult, la seva germana el va incitar perquè vengés la mort del seu pare. Quan Orestes va arribar al palau va matar primer Egist. Així, quan Clitemnestra va escoltar els crits del seu amant, se li va presentar el seu fill amb una espasa a la mà. Ella suplicà perdó mostrant-li el pit del que ell havia mamat. Orestes per un moment sentí compassió, però acabà matant-la.


Després del'assassinat, Orestes va ser perseguit per les Erines, deesses violentes que acudien a les accions dels criminals. Ell acabà boig. Finalment, va ser convocat a un judici, en el qual el van absoldre dels seus crims, i les Erines (Fúries) es van retirar.

Aquest judici va ser el primer que es va celebrar en el tribunal Areòpag, a Atenes.

divendres, 4 de novembre de 2016

LES CARIÀTIDES



Cariàtides són estàtues de forma humana. Durant la invasió persa, després de la Batalla de les Termòpiles, la ciutat va ser arrasada, els homes massacrats i les dones empresonades. Expressen, així, la imatge de les dones empresonades.

La seva funció és de columna o pilastra, amb un entaulament que descansa sobre el seu cap. L'original és la Tribuna de les Cariàtides de l'Erecteion, un dels temples de l'Acròpolis, a Atenes. I, avui en dia, cinc estan al museu d’Atenes (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes) i una se la van emportar els britànics (British Museum).

Resultat d'imatges de cariatides museo

- Mònica Bassons, Lidia Marès, Océane Dufossé, Paula Miranda -

divendres, 21 d’octubre de 2016

GRUP HIC ET NUNC

Tomba del Tuffatore

Requiescat in pace (descansa en pau)
Es tracta d'una sepultura de caixa, constituïda de cinc lloses calcàries. Es va descobrir a la zona del Paestum, a prop de Nàpols, Itàlia. El paviment de la caixa estava fet de la mateixa base de roca sobre la qual fou bastida la tomba. Es tracta d'un objecte d'art funerari de la Magna Grècia.
L'excepcionalitat de la descoberta consisteix en què les parets de la tomba i, el que és encara més insòlit, fins i tot la llosa de cobertura, estan totalment decorades amb pintura mural de tema figuratiu, realitzada amb la tècnica del fresc. Això fa que constitueixin "l'únic exemple de pintura grega amb escenes figuratives datades en els períodes Orientalitzant, Arcaic o Clàssic que han pervingut de forma completa. Entre els milers de tombes gregues conegudes d'aquest període (aproximadament entre el 700–400 abans de Crist), aquesta és l'única decorada amb frescos de subjectes humans"
L'escena que apareix al vídeo és el simposi de la llosa nord. Un simposi venia després d'un àpat. Els convidats bevien vi estirats damunt de taules i discutien sobre filosofia o altres temes. Vindria a ser com una mena de tertúlia.
La sepultura del tuffatore (capbussador en italià) s'atribueix generalment a un jove, encara que es conservaven poques restes de l'esquelet per al seu estudi.


Presentació MIRCS

divendres, 7 d’octubre de 2016

GRUPO DAB


DAB MEEEE!!!!!!!!!!!!