Sarcòfag de les muses

Les muses són nimfes que inspiraven les arts als humans. Eren filles del  Déu olímpic Zeus i la deessa de la memòria Mnemosine, i van néixer al peu del mont Olimp.

Hi havia nou muses :

Cal·líope (la de la bella veu), la musa de l'eloqüència, bellesa i poesia èpica.

Clío (la que ofereix glòria) la musa de la història.

Èrato (la més amorosa) musa de la música .

Melpònmene (melodiosa) musa de la tragèdia.

Polímnia (la de molts himnes) musa dels cants i poesia sagrats.

Talia ( la festiva) musa de la comèdia i la poesia bucòlica.

Terpsícore (la que delecta amb la dansa) és la musa de la dansa i la poesia coral.

Urània (la celestial) musa de l'astronomia i de les ciències exactes.

Se les sol representar amb instruments musicals (la lira o la flauta). El seu poder és portar a la ment dels mortals el que ha de relatar ja sigui, el do del cant, de l'elegància, de la dansa etc.
Sempre anaven amb Apol·lo, el déu de les arts.

---

Voleu veure com reviu aquesta obra gràcies a la Realitat Augmentada?

Enfoqueu la imatge següent amb l'app Aurasma activada (cal que seguiu el canal illARgonauta -> icona inferior i lupa per buscar-lo ;)

El sarcòfag de les muses:

Musée du Louvre, París (c. 160 d. C.). 

Aquí us deixem el vídeo per si l'app no us funcionés:

AILUROPODA MELANOLEUCA

ÓS PANDA, AILUROPODA MELANOLEUCA

L'ós panda, és originari de la Xina i antigament no era gaire conegut. Però l'ós comú el podem relacionar amb el mite de Zeus i Calisto. Zeus, el déu dels déus s'enamora de la preciosa seguidora de la deesa de la caça (Àrtemis), anomenada Calisto. Per tal de que la seva dona Hera no sospiti de la infidelitat, Zeus decideix convertir a Calisto en una ossa. Finalment per evitar la seva mort per la gelosia de la seva dona, decideix convertir-la en l'Ossa Major.

Olympea (Grup Alba Longa: Alba i Sofía)

Olympea és el nou perfum  femení de la marca espanyola fundada pel disenyador vasc Francisco Rabaneda Cuervo, més conegut com Paco Rabanne.
El perfum està inspirat en l'època clàssica  i els deus Olímpics, creiem què es diu així perquè amb aquest perfum seràs com una deessa de l'Olimp.

     

LA CAIXA DE PANDORA

PANDORA

El mite explica que Zeus, enfadat perquè Prometeu va robar el foc per entregar-lo als homes, va decidir crear la primera dona com a càstig. Hefest la va crear formosa i bella i  la va anomenar Pandora.

Els altres déus es van encarregar de donar-li altres dons que li faltaven: Afrodita li va concedir la bellesa eterna i els encants; Atena li va concedir la saviesa i el coneixement de les art de la casa; Apol·lo li va regalar una veu molt suau, tendra i meravellosa i Hermes li va concedir el do de la paraula, la curiositat i la mentida. Finalment, les Tres Gràcies i les Hores es van encarregar de guarnir-la amb vestits, joies i flors. D’aquesta manera, Pandora es va convertir en la primera dona de totes.

Abans que Pandora baixés a la terra, Zeus li va regalar una caixa que contenia tots els mals del món però no la podia obrir. Finalment, Pandora va baixar a la terra, on l’esperava Epimeteu qui es va enamorar d’ella i al final acaben casant-se. Abans que Epimeteu coneixés Pandora, el seu germà Prometeu li va demanar que mai no acceptés el regal de Zeus, però en quedar-se encisat per la bellesa de Pandora es va oblidar de la promesa i va acabar acceptant la caixa.

Pandora, encegada per la curiositat que li  va concedir Hermes, va voler obrir la caixa per veure el que contenia, i en obrir-la, va deixar anar tots els mals i, quan la va tancar, en adonar-se del seu error, en la caixa només quedava l’esperança, l’únic bo entre tots els mals que contenia la caixa, per a confortar la humanitat de tantes desgràcies. Per això, es diu que l’esperança és l’últim que perd l’home. I tots aquests mals que van sortir de la caixa van provocar la mort de Pandora.

Nosaltres creiem que la marca “Pandora” li ha posat aquest nom a les seves joies perquè quan compres les seves joies t’ho posen dins una capseta i com que en el mite de Pandora, a dins de la caixa, hi va quedar l’esperança, una cosa bona, representa que les joies són una cosa molt valuosa.

Lourdes Blazquez, Mar Abad, Maïtena Pragout, Kathia Cervantes
Font: Wikipedia

Que els déus ens beneeixin i ens acompanyin!

El curs arriba el seu final, un any més. Les forces estan justes i hem viscut moltes aventures en aquest viatge que anomenem illARgonauta. Ens hem fet més vells i més savis (o no). Hem ressuscitat obres d'art a PhoenixARs, hem après mitologia, referents clàssics, tècniques de màrqueting, noves eines de Realitat Augmentada, tecnologia...

Us deixem un petit Olimp de comiat que hem creat gràcies a FaceStealer.


El curs que ve tornarem a emprendre noves travessies, si els déus així ho volen, a illARgonauta.

Us desitgem un molt bon estiu a tots/es,

@illargonauta

Leda i el cigne (Zeus)

Leda i el Cigne, còpia de Cesare de Sesto a partir d'un dibuix perdut de Leonardo da Vinci (1452-1519). Aquesta obra està duta a terme amb la tècnica d'oli sobre fusta de 69.5 x 73.7cm. Es conserva a Wilton House, a Salisbury.

La història de Leda i el cigne és un dels relats més sensuals de la mitologia grega que explica de manera al·legòrica les passions i debilitats humanes. Leda era l'esposa de Tindàreu, rei de Laconia a Esparta, qui s'havia refugiat en el regne de Testi, pare de Leda, després de ser expulsat de Lacedemònia. Després de casar-se, i gràcies a Hèrcules, Tindàreu va recuperar el seu regne i va ocupar el seu tron ​​amb la seva dona.

La versió més popular d'aquest mite explica que Leda era una dona molt bella, tant que el mateix Zeus la desitjava.Un dia, mentre caminava al costat del riu Eurotas, es va trobar amb un bell cigne que escapava l'atac d'un àguila. El va protegir i es va deixar seduir per aquest, que no era altre que Zeus transformat. Aquesta mateixa nit Leda també es va unir al seu espòs. Com a conseqüència, va posar dos ous, en un d'ells estaven Helena i Pólux (fills de Zeus i per tant immortals), i en l'altre Cástor i Clitemnestra (mortals, fills del rei espartà).

Les Lavinia li hem donat vida aquest quadre, voleu veure com reviu amb PhoenixARs?

INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge del quadre amb l'APP activada mirant que la imatge del quadre quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)

Podeu veure el vídeo directament tot seguit!

Les tres Gràcies de Rubens

A "Les tres Gràcies", Rubens va plasmar els cossos contundents de tres dones que s'ajustaven als gustos estètics de l'època.

Segons la mitologia grega, les tres Gràcies eren Eufrosine, Talia i Aglae, filles de Zeus i de la nimfa Eurinome. Acompanyaven les divinitats de l'amor, Afrodita i Eros, i eren les deesses del plaer, l'alegria i les festes.

Rubens va pintar les tres Gràcies formant un cercle, unides pels braços, per una gasa transparent i per la intensa mirada que es dediquen.

L'escena apareix emmarcada pel tronc i la branca d'un arbre, per una garlanda de flors i per una figura de Cupido. Al fons hi ha un paisatge amb animals pasturant.

La nuesa de les tres Gràcies deixa veure els seus cossos rotunds i de pell blanca, característiques que els homes de l'època de Rubens apreciaven molt en les dones


Voleu veure com reviu aquest quadre amb PhoenixARs?

INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge del quadre amb l'APP activada mirant que la imatge del mosaic quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)





Fins ben aviat!

Les Muses

Són nou divinitats que inspiren les arts de l'escriptura i la música, filles de Zeus i Mnemosine. Cadascuna de les muses inspirava i protegia un gènere artístic diferent.

Les muses que surten al quadre són:

- Clio. Musa de la història. Atributs: normalment una lira, però en la imatge adjunta, la mà en un pedestal.

- Euterpe. Musa de la música. Atributs: una flauta.

- Thalia. Musa del teatre i la tragèdia. Atributs: una màscara tràgica i coturns (sabates altes).

Clio, Euterpe et Thalie, d'Eustache LE SUEUR (1616-1655)

Voleu veure'l reviure amb realitat augmentada?

INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu l'obra amb l'APP activada mirant que la imatge del mosaic quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar en pocs segons)

Aquest és el vídeo que hem creat per a PhoenixARs:



Fins aviat!

Grup Reginas

APOL·LO (Spectrum)

Apol·lo era fill de Zeus i Leto i bessò de la deesa Àrtemis.

Apol·lo és el deu de la llum, la poesia i les arts. Representava la bellesa masculina i és representat generalment amb una lira i un Sol.

Axe és una marca de desodorant i ha agafat el nom d'Apol·lo per una gamma dels seus productes.

Nosaltres pensem que li han posat aquest nom perquè si fas servir aquest producte seràs més atractiu i atrauràs més a les dones.

Katy Alvarez, Marta Sinyol i Jairo Ruiz.


http://www.youtube.com/watch?v=0gI6RU8m4lE

Invictus

Invicus en l’actualitat és el nom que rep un perfum de Paco Rabanne. 

També podem trobar la Pel·lícula Invitus. Aquesta pel·lícula explica la veritable i exemplar història de com Nelson Mandela (Morgan Freeman) es va aliar amb el capità de l'equip de rugbi de Sud-àfrica, Francois Pienaar (Matt Damon), per ajudar a unificar el seu país. Mandela sap que, després de l'apartheid, el seu país segueix dividit racial i econòmicament. Amb la confiança que pot reconciliar al seu poble mitjançant el llenguatge universal de l'esport, Mandela s'uneix al feble equip sud-africà de rugbi quan, de manera inesperada, aconsegueix arribar a la Final de la Copa del Món de Rugbi de 1995.

La paraula Invictus a la llengua llatina significa invencible, victoriós. 

Adjuntem tot seguit el vídeo de l'anunci del perfum de la marca Paco Rabanne, que conté també alguna referència clàssica com una caracterització de Zeus convertit en pluja d'or tal com va fer per fecundar Dánae i engendrà Perseu.

CALIPSO

Segur que tots heu vist alguna vegada els famosos rellotges “Calipso”. Però, segur que mai us havíeu plantejat que aquesta marca porta el nom d'una Nimfa que va protagonitzar una de les aventures d'Odisseu durant el seu viatge cap a Ítaca.
Calipso, vivia a l'illa Ogigia, era una nimfa immortal i sempre es mantenia bella. Quan Odisseu va arribar a l'illa de Calipso, el va retenir durant sis anys a canvi de que fos immortal i sempre bell. Però Odisseu a mesura que passaven els anys, volia tornar a casa. Calipso que s'havia enamorat es negà fins que Hermes (missatger dels déus) va demanar-li que el deixés marxar a casa ja que així ho havia ordenat Zéus (déu dels déus).
Finalment la nimfa va ajudar a l'heroi a tornar cap a Ítaca.
A continuació us deixem un vídeo amb algunes fotos de Calipso en realitat augmentada. Esperem que us agradi!

ZEUS

Zeus és el déu més important i poderós de l'olimp; és el déu dels déus i el déu del llamp. Les bicicletes Zeus tenen aquest nom perquè es vol donar a entendre que són les millors biciletes de totes, les més fortes i les més ràpides; els cascos Zeus reben aquest nom perquè l'empresa vol transmitir al comprador que aquests són els cascos més forts, indestructibles i millor de tots.

Aquest poema parla de Zeus:

Cubre, ¡oh Zeus!, tu cielo
con nebuloso velo
y ejerce como el joven
que cardos coge,
en las cimas del roble y del monte;
mas déjame a mí la tierra,
sí, déjame estar,
y mi cabaña, que tú no edificaste,
y mi hogar,
cuya lumbre
¡tú me envidias!
¡Nada más pobre bajo el sol conozco
que vosotros, oh dioses!
Apenas alimentáis,
con impuestos de ofrendas
y el humo de preces,
vuestra majestad,
y pasaríais hambre,
si no hubiera niños y mendigos
locos llenos de esperanza.
Cuando un niño era
y no sabía de dónde ni a dónde,
alcé mis turbados ojos,
al sol, como si allí arriba hubiera
una oreja, para oír mis quejas,
un corazón como el mío,
para apiadarse del oprimido.
¿Quién me ayudó
contra la soberbia de los titanes?
¿Quién me salvó de la muerte
y de la esclavitud?
¿No lo has cumplido todo tú mismo
sagrado corazón ardiente?
¿Y ardías joven y bueno,
engañado, dando gracias
al que duerme allí arriba?
¿Yo honrarte a ti? ¿Por qué?
¿Has suavizado los dolores
del cargado?
¿Has detenido las lágrimas
del angustiado?
¿No me han forjado como hombre
el tiempo omnipotente
y el destino eterno,
mis señores y los tuyos?
¿Imaginaste en tu delirio
que iba a odiar la vida
y huir al desierto
porque no todos
mis sueños florecieron?
¡Aquí me siento y hombres formo
a mi propia imagen;
un género que sea igual a mí,
para sufrir, para llorar,
para gozar y alegrarse
y que no te respeten,
como yo!

GOETHE, Prometeo