dimecres, 13 de maig del 2015

LES TRES GRÀCIES (RAFFAELLO SANZIO)



Les Tres Gràcies és un quadre de Raffaello Sanzio, està pintat a oli sobre fusta i és de mida petita. El va realitzar durant l'època florentina i actualment està exposat al museu Condé.
Aquest quadre està inspirat en un relleu clàssic on surt el judici de Paris.En ell el príncep escull Venus com la més bella de les tres deesses i  li ofereix una poma. Raffaello en el seu quadre no hi presenta cap deessa sinó les tres Gràcies.

Segons la mitologia són filles de Zeus i Eurínome. Representen l'alegria, la bellesa i formaven part del seguici dels déus olímpics, especialment d'Afrodita i també es troben formant cor amb les Muses.
La tradició més acceptada diu que eren tres, i es deien: Aglaia, Eufròsine i Talia. Per això s'anomenen les Tres Gràcies.


Voleu veure com torna a la vida amb Realitat Augmentada?

Enfoqueu la imatge amb l'app Aurasma activada (cal que seguiu el canal illARgonauta -> triangle inferior i lupa per buscar-lo ;)



Un altre quadre molt conegut on surten les Tres Gràcies i que el van representar unes alumnes de l'any passat, és el de Peter Paul Rubens.



El jurament dels Horacis

El jurament dels horacis, és una obra feta de Jacques-Louis David i es va fer al 1784, abans de la revolució francesa. Es pot trobar al museu del Louvre a París. El quadre fa 3,3 m x 4,2 m i amb la técnica de l'oli sobre tela. És d'estil neoclàssic.

Voleu veure com torna a la vida amb Realitat Augmentada?

Enfoqueu la imatge amb l'app Aurasma activada (cal que seguiu el canal illARgonauta -> triangle inferior i lupa per buscar-lo ;)


Un dels reis de Roma, Tul·lus Hostili, va voler posar fi a les guerres que succeïen entre els habitants de Roma i la ciutat d'Alba Longa. En efecte, es va decidir que les ciutats triarien els homes més forts d'entre els ciutadans i farien que es barallesin. Els guerrers que es van triar varen ser els tres germans Horacis de Roma i els tres germans Curacis d'Alba Longa.

En el primer enfrontament, els Curacis van matar els dos primers germans Horacis i semblava que la batalla es veia perduda per l'últim dels germans Horacis, però va decidir marxar a córrer i va deixar que els perseguís. Gràcies a això, l'últim dels germans va poder matar un per un els germans i va donar la victòria als Horacis.
El victoriós Horaci va retornar a la ciutat, i a causa d'això va descobrir que la seva germana plorava amb desconsol. L'últim Horaci va voler consolar-la, ja que li va dir que els seus germans havien mort pel bé de la ciutat. Ella va respondre que no va ser pels germans, sinó pel seu marit Curaci amb el qual estava casada i era a qui més estimava.
Després d'això l'Horaci, enfurismat, va decidir matar-la i va assegurar que mataria a aquells que haguessin plorat pels enemics de la ciutat.

El quadre reflecteix el moment en què els Horacis, en el preludi de la batalla, juraven fidelitat a la ciutat i que lluitarien pel bé de Roma.


QuisEstQuis a #Aumentame2015

El projecte QuisEstQuis es va presentar a la jornada Aumentame2015, a Saragossa, el passat dissabte 9 de maig.

Us insereixo tot seguit la presentació i esperem disposar, ben aviat, del vídeo de la jornada.



És el tercer any seguit que hi assistim des d'illARgonauta i la veritat és que a la jornada s'hi aprèn moltíssim i és un goig retrobar-nos amb tants amics i amigues interessats/des en el món de la Realitat Augmentada i Virtual. La llista seria molt llarga i no voldria deixar-me a ningú.

Us volia transmetre les felicitacions de moltíssima gent pel vostre treball en aquest projecte on participeu. Ho podreu observar si seguiu el hashtag #Aumentame2015 a twitter.

L'enhorabona a tots els illARgonautes i per molts anys!


dimecres, 6 de maig del 2015

La violació de Lucrècia

Oli sobre tela d'Eduardo Rosales, de 258 x 347 cm, de l'any 1871. Es conserva al Museo del Prado, a Madrid.

Lucrècia era una dona molt bonica i honesta. Aquestes virtuts van captar l’atenció de Sext Tarquini, el fill del rei Tarquini el Superb. 

Un dia, el marit de Lucrècia va marxar i Tarquini va aprofitar per presentar-se a casa de Lucrècia i demanar-li hospitalitat, a la qual ella va accedir. A la nit, dominat pels desigs, es va introduir a la cambra de Lucrècia i la va violar. Li va dir “ Lucrècia,no cridis; sóc Sext Tarquini; tinc l’espasa a la mà; moriràs si dius res...”. Lucrècia, davant d’aquesta amenaça, va cedir. 

Una vegada va marxar Tarquini la dona envià cercar el seu pare i el seu marit i els explicà el que havia succeït, posteriorment, es va clavar un ganivet i va morir.

Després d'això, el rei Tarquini el Superb va ser expulsat de Roma i començà l'època de la República.



Voleu veure com torna a la vida amb Realitat Augmentada?

Enfoqueu la imatge amb l'app Aurasma activada (cal que seguiu el canal illARgonauta -> triangle inferior i lupa per buscar-lo ;)




Aquí us deixem també el vídeo:

Fusilamientos del 3 de mayo

Los fusilamientos del 3 de Mayo
1814 
Museo del Prado, Madrid.


El fet succeeix a Madrid on es pot veure una muntanya de fons i els soldats disposats a disparar. En aquest quadre, Goya hi expressa la violència dels afusellaments a Madrid el 3 de maig de 1808.


Voleu veure com torna a la vida amb Realitat Augmentada?

Enfoqueu la imatge amb l'app Aurasma activada (cal que seguiu el canal illARgonauta -> triangle inferior i lupa per buscar-lo ;)



Us deixem també el vídeo: