dimecres, 26 de març del 2014

ORACLE


Nosaltres hem estat treballant sobre ORACLE, que dins de la mitologia fa referència a un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho) prop de la ciutat de Delfos, on es consultava la divinitat sobre el futur i diferents temes. 

En l'actualitat trobem aquest nom en una gran empresa informàtica nord-americana de gestions electrònica. De fet, cada cop que s'actualitza el programari Java de l'ordinador ens apareix el seu nom.





A banda, L'Oracle és també un programa de Catalunya Ràdio dirigit per Xavier Graset. S'emet les tardes de dilluns a divendres, de 15 a 16h.





El periodista Xavier Graset té un perfil personal a twitter @xgraset amb una imatge ben clàssica ;-)






divendres, 21 de març del 2014

Leda i el cigne (Zeus)

Leda i el Cigne, còpia de Cesare de Sesto a partir d'un dibuix perdut de Leonardo da Vinci (1452-1519). Aquesta obra està duta a terme amb la tècnica d'oli sobre fusta de 69.5 x 73.7cm. Es conserva a Wilton House, a Salisbury.

La història de Leda i el cigne és un dels relats més sensuals de la mitologia grega que explica de manera al·legòrica les passions i debilitats humanes. Leda era l'esposa de Tindàreu, rei de Laconia a Esparta, qui s'havia refugiat en el regne de Testi, pare de Leda, després de ser expulsat de Lacedemònia. Després de casar-se, i gràcies a Hèrcules, Tindàreu va recuperar el seu regne i va ocupar el seu tron ​​amb la seva dona.

La versió més popular d'aquest mite explica que Leda era una dona molt bella, tant que el mateix Zeus la desitjava.Un dia, mentre caminava al costat del riu Eurotas, es va trobar amb un bell cigne que escapava l'atac d'un àguila. El va protegir i es va deixar seduir per aquest, que no era altre que Zeus transformat. Aquesta mateixa nit Leda també es va unir al seu espòs. Com a conseqüència, va posar dos ous, en un d'ells estaven Helena i Pólux (fills de Zeus i per tant immortals), i en l'altre Cástor i Clitemnestra (mortals, fills del rei espartà).

Les Lavinia li hem donat vida aquest quadre, voleu veure com reviu amb PhoenixARs?

INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge del quadre amb l'APP activada mirant que la imatge del quadre quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)



Podeu veure el vídeo directament tot seguit!

divendres, 7 de març del 2014

Judici de Paris

El judici de Paris és una pintura del pintor Peter Paul Rubens, en general considerada la seva darrera feina. Mesura 199 cm d'alçària i 379 d'amplada. Es conserva al Museu del Prado de Madrid.

Va serpintat cap a 1638, quan Rubens estava malalt de gota. Encarregat per Ferran d'Espanya, germà del rei Felip IV, després de la seva mort va passar a les col·leccions reials. El 1788, Carles III en va ordenar la crema per considerar-lo impúdic, però la mort del rei va suspendre l'acte. Ressalta la bellesa femenina, idealitzada per Rubens. És un tema mitològic que el pintor ja havia tocat en altres ocasions, però que en aquesta obra arriba a l'excel·lència.

La composició consta de cinc personatges: Paris, assegut sota un arbre; Mercuri, amb els seus atributs, el caduceu i el barret alat, i (al costat oposat) les tres deesses: Venus, acompanyada per un Cupido, Minerva i Juno.

En la realitat augmentada s’ha representat com Paris, el príncep troià germà d'Hèctor, escull de les tres deesses a Venus.

Voleu veure com reviu aquest quadre amb PhoenixARs?

Judici de Paris, de Peter Paul RUBENS

INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge del quadre amb l'APP activada mirant que la imatge del quadre quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)

Aquesta realitat augmentada ha sigut representada per A-society; Fàtima Ajanif (Juno), Sawsan Khatira (Minerva), Ambra Sicignano ( Venus), Axel Muller (Paris), i la col·laboració d’un ninot nenuco (Cupido).


Dafne i Apolo

Dafne, nom que en grec significa llorer, era una nimfa filla del déu-riu Peneu que transcorre per la regió de Tessàlia. El déu Apol·lo, afectat per una de les fletxes d'Eros, l'estimava, però ella no li corresponia i l'esquivava. En una ocasió Apol·lo la va perseguir, i ella va fugir cap a les muntanyes per evitar-lo; llavors ella es va encomanar al déu del riu Peneo, que la va transformar en un llorer. Dels seus peus anaven sortint arrels i les seves extremitats es convertien en frondoses branques de l'arbre que des d'aquest moment va ser consagrat al déu Apol·lo i va passar a representar-lo.

Apol·lo i Dafne, de Cornelis de Vos
Apol·lo i Dafne, escultura de Bernini

La transformació la relata Ovidi en les seves Metamorfosis. Aquest mite il·lustra l'origen d'un dels símbols típics del déu, la corona de llorer

Molts escriptors es van inspirar en aquest mite per escriure poemes, alguns exemples són; Garcilaso de la Vega (sonet XIII),Francisco de Quevedo...



Voleu veure com reviuen aquestes obres amb PhoenixARs?

INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge del quadre amb l'APP activada mirant que la imatge del quadre o de l'escultura quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)


Us afegim els vídeos tot seguit:





Fins ben aviat!