L'ós panda, és originari de la Xina i antigament no era gaire conegut. Però l'ós comú el podem relacionar amb el mite de Zeus i Calisto. Zeus, el déu dels déus s'enamora de la preciosa seguidora de la deesa de la caça (Àrtemis), anomenada Calisto. Per tal de que la seva dona Hera no sospiti de la infidelitat, Zeus decideix convertir a Calisto en una ossa. Finalment per evitar la seva mort per la gelosia de la seva dona, decideix convertir-la en l'Ossa Major.
La deessa Àrtemis-Diana és la protectora de la caça, la seva activitat habitual. En aquesta comesa recorria boscos i muntanyes acompanyada del seu seguici de nimfes. Quan estaven cansades i suades després de l'exercici solien descansar a les ribes de recessos dels rius o fonts rumorosas i aprofitaven per prendre un bany. Les deesses eren molt geloses de la seva intimitat i no podien ser vistes en la seva nuesa per cap mortal sota pena de afrontar el càstig corresponent.
Això li va passar a Acteó, un jove de la família reial de Tebes, educat pel centaure Quirón, que practicant un dia a la muntanya Citeró la seva activitat favorita, la caça, va encaminar involuntàriament els seus passos fins al lloc on la deessa i les seves nimfes prenien un bany. El jove no es va retirar sinó que es va quedar contemplant l'escena amb els seus mortals ulls, extasiat davant la visió de la bellesa de la deessa.
Àrtemis, irritada en sentir-se observada, el castiga durament: el converteix en un cérvol i excita contra ell als gossos que integraven la seva canilla. Acteó conserva la seva consciència humana i intenta parlar amb els gossos que no ho reconeixen i s'abalancen sobre ell, sense fer cas dels sons planyívols que el cérvol emetia en el seu desig que el reconeguessin. Després busquen desesperats al seu amo per tot el bosc fins arribar a la cova on habitava Quirón qui, per consolar-los, va modelar una estàtua a imatge d'Acteó i la hi va mostrar.
El tiranosaure(Tyrannosaurus rex, "rèptil tirà rei" en llatí) és un dinosaure, un dels més cèlebres arreu del món. Visqué al que actualment és l'oest de Nord-amèrica, amb una distribució molt més ampla que altres tiranosàurids. S'han trobat fòssils de tiranosaure en una varietat de formacions geològiques que daten dels últims tres milions d'anys del períodeCretaci, entre fa aproximadament 68 i 65 milions d'anys; fou un dels últims dinosaures no aviaris en existir, abans de l'extinció del Cretaci-Terciari.
Durant un viatge a Grècia, el dissenyador de moda Yves Saint Laurent va tenir l'oportunitat de conèixer els Kuroi, grans escultures creades al segle VI anteriors al conegut classicisme grec.
Kuroi de Tenea
Es tracta de nus masculins de reconeguda bellesa que representen uns cànons estètics relacionats amb la masculinitat i la perfecció. El denominat en singular Kouros és un emblema de virilitat de l'antiga Grècia. En l'època més arcaica de la cultura clàssica, els cànons de bellesa comencen a prendre forma en les representacions artístiques. I un dels elements més destacats és aquest model estètic de marcats músculs i perfectes proporcions, així com el seu equivalent femení, la Koré.
Aquest escut representa la victòria d'August sobre Cleopatra i Marc Antoni. El cocodril fa referència a Cleopatra, ja que mostra sublimació contra August. La palmera representa Egipte, i aquest cocodril està lligat a la palmera perquè vol reincidir en aquesta victòria tan grandiosa que va tenir al seu territori.
Creiem que la marca Lacoste ha adoptat aquest logotip per demostrar que són una marca superior a les altres, és a dir, una marca que destaca més que les altres per les seves qualitats.
En el nostre vídeo, presentem a la marca "Festina"(prové de "festina lente") , que a la vegada es una marca de rellotges pero també es una paraula procedent del Llati que significa "afanya't".
festina lente:
DEFINICIÓ:
Expressió llatina que significa ‘afanya’t lentament’; constitueix un oxímoron que ens propulsa contundentment a actuar amb diligència però sense atabalament ni precipitació.
ORIGEN DE L'EXPRESSIÓ:
Construïda a partir de l’imperatiu singular del verb festinare (afanyar-se, apressar-se) i l’adverbi lente (lentament, fixat a partir de l’adjectiu "lentus", ‘lent’). Va ser Suetoni qui va fixar aquesta frase, en posar-la en boca de l’emperador August per il·lustrar la seva actitud a l’hora de tractar amb els soldats i generals de les tropes que comandava.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L'ÚS DEL MOT:
La vida lenta té l’avantatge de remetre també a altres títols de Pla, pensem en La vida amarga, sisè volum de l’Obra Completa. La "lentitud", d’altra banda, sempre ha estat un concepte positiu en el vocabulari de Pla. Potser algun lector també hi sabrà trobar el ressò d’una antiga locució llatina, feta a partir d’un oxímoron,festina lente("afanya’t lentament").
Treball realitzat per: Marco Antonio Cervantes, Sarah Nosal, Lea Germain, Tristan Colson.
L'Ajax d'Amsterdam és un equip de futbol neerlandès fundat l'any 1900, és un dels equips més importants del país, també és un producte químic de neteja. Els noms d'aquestes entitats deuen el seu nom a l'heroi grec Àiax, descrit a la Ilíada com "de gran estatura", "de cos colossal" i "el baluard dels Aqueus", era el segon -només superat per Aquil·les- en força i valentia.
Fa referència al déu
missatger Mercuri/Hermes, guia dels morts fins a l' infern. Es representa com un jove amb una capa i un casc alat, calçat amb sandàlies també alades i a la mà porta un caduceu (Bastó amb dues serps i ales). Fill de Zeus, el déu dels déus, i la nimfa Maia.
Per què es diu així ?
Creiem que es diu així
perquè Mercuri és el déu missatger i té unes botes alades i per tant, vol dir que va
ràpid amb elles, així doncs, les nike mercurial són unes botes de futbol que tenen una gran agilitat i això fa que siguin més rapides.
Olympea és el nou perfum femení de la marca espanyola fundada pel disenyador vasc Francisco Rabaneda Cuervo, més conegut com Paco Rabanne.
El perfum està inspirat en l'època clàssica i els deus Olímpics, creiem què es diu així perquè amb aquest perfum seràs com una deessa de l'Olimp.
Me gustaría aprovechar la primera entrada del curso en illARgonauta para repasar brevemente la historia y los objetivos del proyecto.
Se trata de un blog colectivo, de aula, donde escribimos periódicamente el alumnado y profesorado de Economía de la empresa y Clásicas del Instituto Illa de Rodes de Roses, Cataluña.
Hace ya cuatro años, con la profesora Jenny Triviño, empezamos una aventura que consistía en grabar videos mostrando ejemplos de nombres de marcas y productos con referentes clásicos, tal como cuento en el vídeo, usando herramientas de Realidad Aumentada, especialmente Aumentaty Author. Primero empezamos con archivos de las galerías públicas y luego fuimos creando nuestros propios recursos 3D con 123Dcatch, SketchUP... Podéis ver numerosos ejemplos recopilados en los symbaloos de la portada del blog illARgonauta.
Más adelante empezamos la creación de vídeos con la técnica del croma y usamos Aurasma para conseguir el efecto que las obras de arte cobrasen vida propia. Lo llamamos PhoenixARs. Empezamos recreando obras con referentes clásicos pero últimamente, con la colaboración de la profesora de Historia del Arte, estamos incorporando otras obras universales.
Las posibilidades de esta herramienta audiovisual son immensas para todas las materias y niveles educativos.
Por otra parte, el curso pasado empezamos la creación de un juego de reconocimiento facial que llamamos QuisEstQuis. Se trata de reconocer personajes de todos los ámbitos de la cultura en base a animaciones y realidad aumentada. Conté cómo en una pechacucha en el encuentro #novadors15: Motion Portrait, FaceStealer, Kahoot...
Podéis ver un resumen de nuestro trabajo con dispositivos móviles en el siguiente video:
Después de cuatro ediciones, hemos probado con numerosas herramientas. Para muchas he ido creando y compartiendo tutoriales en el blog EnlaNubeTIC. También tenemos página en Facebook donde colgamos fotos de diferentes experimentos.
Este nuevo curso tenemos intención de experimentar con la creación de
apps educativas, geolocalización, impresión 3D... Nunca faltan ideas, aventuras ni buenos propósitos, a veces sólo tiempo, ¿verdad? Ya os
iremos contando las aventuras de los y las argonautas ;)
Un saludo a los amigos y amigas de Wikisaber, que me han brindado la posibilidad de compartir estas reflexiones para toda la comunidad educativa.
Després de les proves finals i molta càrrega de feina ja albirem la costa a l'horitzó del final de curs!
És per això que ens hem volgut acomiadar revivint una pintura clàssica amb una representació coral. L'obra triada ha estat un fresc de Rafael Sanzio, pintat l'any 1511. Medeix més de sis metres i es conserva a les estances dels Museus Vaticans, a Roma.
S'hi representa Apol·lo a la mítica muntanya del Parnàs, envoltat de les nou muses i també de diversos poetes antics i del renaixement: Dante, Homer, Virgili...
Voleu veure com torna a la vida amb Realitat Augmentada?
Enfoqueu la imatge amb l'app Aurasma activada (cal que seguiu el canal illARgonauta -> triangle inferior i lupa per buscar-lo ;)
Ara descansarem al port de Roses i, si els vents ens ho permeten, tornarem a embarcar-nos el proper setembre.
Aquí us inserim el vídeo, que és també una mostra de com treballem a PhoenixARs.
Moltíssimes gràcies pel vostre treball a les diverses branques del projecte aquest curs 2014/15: illARgonauta, PhoenixARs, QuisEstQuis...
Les Tres Gràcies és un quadre de Raffaello Sanzio, està pintat a oli sobre fusta i és de mida petita. El va realitzar durant l'època florentina i actualment està exposat al museu Condé.
Aquest quadre està inspirat en un relleu clàssic on surt el judici de Paris.En ell el príncep escull Venus com la més bella de les tres deesses i li ofereix una poma. Raffaello en el seu quadre no hi presenta cap deessa sinó les tres Gràcies.
Segons la mitologia són filles de Zeus i Eurínome. Representen l'alegria, la bellesa i formaven part del seguici dels déus olímpics, especialment d'Afrodita i també es troben formant cor amb les Muses.
La tradició més acceptada diu que eren tres, i es deien: Aglaia, Eufròsine i Talia. Per això s'anomenen les Tres Gràcies.
Voleu veure com torna a la vida amb Realitat Augmentada?
Enfoqueu la imatge amb l'app Aurasma activada (cal que seguiu el canal illARgonauta -> triangle inferior i lupa per buscar-lo ;)
Un altre quadre molt conegut on surten les Tres Gràcies i que el van representar unes alumnes de l'any passat, és el de Peter Paul Rubens.
El jurament dels horacis, és una obra feta de Jacques-Louis David i es va fer al 1784, abans de la revolució francesa. Es pot trobar al museu del Louvre a París. El quadre fa 3,3 m x 4,2 m i amb la técnica de l'oli sobre tela. És d'estil neoclàssic.
Voleu veure com torna a la vida amb Realitat Augmentada?
Enfoqueu la imatge amb l'app Aurasma activada (cal que seguiu el canal illARgonauta -> triangle inferior i lupa per buscar-lo ;)
Un dels reis de Roma, Tul·lus Hostili, va voler posar fi a les guerres que succeïen entre els habitants de Roma i la ciutat d'Alba Longa. En efecte, es va decidir que les ciutats triarien els homes més forts d'entre els ciutadans i farien que es barallesin. Els guerrers que es van triar varen ser els tres germans Horacis de Roma i els tres germans Curacis d'Alba Longa.
En el primer enfrontament, els Curacis van matar els dos primers germans Horacis i semblava que la batalla es veia perduda per l'últim dels germans Horacis, però va decidir marxar a córrer i va deixar que els perseguís. Gràcies a això, l'últim dels germans va poder matar un per un els germans i va donar la victòria als Horacis.
El victoriós Horaci va retornar a la ciutat, i a causa d'això va descobrir que la seva germana plorava amb desconsol. L'últim Horaci va voler consolar-la, ja que li va dir que els seus germans havien mort pel bé de la ciutat. Ella va respondre que no va ser pels germans, sinó pel seu marit Curaci amb el qual estava casada i era a qui més estimava.
Després d'això l'Horaci, enfurismat, va decidir matar-la i va assegurar que mataria a aquells que haguessin plorat pels enemics de la ciutat.
El quadre reflecteix el moment en què els Horacis, en el preludi de la batalla, juraven fidelitat a la ciutat i que lluitarien pel bé de Roma.
És el tercer any seguit que hi assistim des d'illARgonauta i la veritat és que a la jornada s'hi aprèn moltíssim i és un goig retrobar-nos amb tants amics i amigues interessats/des en el món de la Realitat Augmentada i Virtual. La llista seria molt llarga i no voldria deixar-me a ningú.
Us volia transmetre les felicitacions de moltíssima gent pel vostre treball en aquest projecte on participeu. Ho podreu observar si seguiu el hashtag #Aumentame2015 a twitter.
L'enhorabona a tots els illARgonautes i per molts anys!
Oli sobre tela d'Eduardo Rosales, de 258 x 347 cm, de l'any 1871. Es conserva al Museo del Prado, a Madrid. Lucrècia era una dona molt bonica i honesta. Aquestes
virtuts van captar l’atenció de Sext Tarquini, el fill del rei Tarquini el Superb. Un dia, el marit de Lucrècia va marxar i Tarquini va aprofitar per presentar-se
a casa de Lucrècia i demanar-li hospitalitat, a la qual ella va accedir. A la nit, dominat pels desigs, es va introduir a la cambra de Lucrècia i la va
violar. Li va dir “ Lucrècia,no cridis; sóc Sext Tarquini; tinc l’espasa a la
mà; moriràs si dius res...”. Lucrècia, davant d’aquesta amenaça, va cedir. Una
vegada va marxar Tarquini la dona envià cercar el seu pare i el seu marit i
els explicà el que havia succeït, posteriorment, es va clavar un ganivet i va
morir. Després d'això, el rei Tarquini el Superb va ser expulsat de Roma i començà l'època de la República.
Voleu veure com torna a la vida amb Realitat Augmentada?
Enfoqueu la imatge amb l'app Aurasma activada (cal que seguiu el canal illARgonauta -> triangle inferior i lupa per buscar-lo ;)
Los fusilamientos del 3 de Mayo 1814 Museo del Prado, Madrid.
El fet succeeix a Madrid on es pot veure una muntanya de fons i els soldats disposats a disparar. En aquest quadre, Goya hi expressa la violència dels afusellaments a Madrid el 3 de maig de 1808.
Voleu veure com torna a la vida amb Realitat Augmentada?
Enfoqueu la imatge amb l'app Aurasma activada (cal que seguiu el canal illARgonauta -> triangle inferior i lupa per buscar-lo ;)
Avui donem una nova vida a una pintura de Peter Paul Rubens, datada de 1636-37, que es conserva en el Museo del Prado, d'estil barroc i pintat a l'oli. El paisatge és de clara inspiració flamenca, mostrant en aquest treball la simbiosi d'estil que manifesta Rubens en tota la seva producció per crear un estil propi i inconfusible.
Voleu veure com torna a la vida amb Realitat Augmentada?
Enfoqueu la imatge amb l'app Aurasma activada ( cal que seguiu el canal illARgonauta -> triangle inferior i lupa per buscar-lo ) Us deixem també el vídeo
En aquesta ocasió se'ns explica la història d'una bella nimfa que va ser seduïda per Júpiter per ser posteriorment convertida en vaca pel déu, per així amagar-la de la seva esposa Juno.
Sospitant la indelitat del seu marit, Juno va sol·licitar la bella vedella com a regal, sol·licitud a la qual Júpiter no va poder negar-se . Perquè lo fos vigilada constantment Juno la va posar a cura del gegant Argos, que tenia cent parells d'ulls que mai es tancaven a la vegada. Júpiter va enviar Mercuri perquè, amb la seva música, aconseguís adormir profundament Argos i en aquell moment li tallés el cap, alliberant aixi Io .
El quadre "La llibertat guiant el poble" és del pintor francès Eugène Delacroix, pintor romàntic del segle XIX. Va ser pintat l'any 1830 i actualment el podem trobar al museu del Louvre de París. Representa la Revolució de Juliol del mateix any que va ser pintada. És una pintura de grans dimensions; fa 3,25 metres de llargada i 2,60 metres d'alçada.
Es situa a l'etapa de Restauració Borbònica, on la burgesia francesa que va viure la Revolució Francesa recolza l'imperi napoleònic. Protagonitza diversos intents revolucionaris que finalitzen el 1830 amb l'enderrocament de Charles X. La nova monarquia dirigida per Lluís Felip d'Orleans instaura un règim moderat però liberal que només afavoreix a les classes benestants. Per tant, acaba amb la Revolució del 1848, la fi de la monarquia i la proclamació de la República.
Voleu veure com torna a la vida amb Realitat Augmentada?
Enfoqueu la imatge amb l'app Aurasma activada (cal que seguiu el canal illARgonauta -> triangle inferior i lupa per buscar-lo ;)
En aquest quadre es pot observar com una dona aixeca la bandera de França que simbolitza la llibertat tan pel poble com pels burgesos. Es troba envoltada d'homes i cadàvers al terra. Hi predomina els colors freds com els grisos i els ocres tot i que destaquen els colors de la bandera francesa que podem veure en diferents personatges. També podem observar personatges com per exemple l'home als peus de la llibertat representada per la dona. I finalment es tracta d'un quadre amb una estructura piramidal, és a dir, les figures es troben en una piràmide i a dalt de tot hi apareix el més important: la llibertat.
Lourdes Blazquez, Mar Abad, Kathia Cervantes, Maïtena Pragout
Avui donem una nova vida una pintura d'Agustí Rigalt i Cortiella, datada de 1852, que es conserva a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú. Els personatges que hi apareixen són Ausiàs March, recitant, i el Príncep de Viana, assegut, escoltant els versos.
Voleu veure com torna a la vida amb Realitat Augmentada?
Enfoqueu la imatge amb l'app Aurasma activada (cal que seguiu el canal illARgonauta -> triangle inferior i lupa per buscar-lo ;)
Us deixem aquí també el vídeo per si no teniu el mòbil disponible.
L'època és el segle XV, el segle d'or, el temps històric de trànsit entre el gòtic i el renaixement. El príncep de Viana era molt estimat pel catalans.Carles era hereu legitim al tro, fill gran de Joan II (Aragó) i blanca de Navarra, però la mare es va morir i la madrastra, dolenta, com la dels contes, conspirà per fer-lo empresonar precisament per la seva popularitat en terres catalanes.
Hem aconseguit el Premi d'experiències educatives Josep Pallach, en la seva XI edició!
Aquest premi el convoca la Fundació Josep Pallach amb col·laboració amb l'Ajuntament de Figueres i és un dels premis més importants i més ben dotats que s'atorguen a Catalunya. El jurat ha valorat molt positivament el nostre treball, esforç i innovació. Moltíssimes gràcies!
Aquest és el vídeo oficial de l'acte, cortesia de TramuntanaTV i l'Ajuntament de Figueres:
I també unes quantes fotos, publicades al G+ de l'Institut:
Per si no sabeu qui va ser Josep Pallach us deixem uns apunts de la seva biografia:
Exiliat a França després de la Guerra Civil, va estudiar pedagogia i psicologia a la Sorbona i va treballar al Lycée Mongeron, a París. A França va conèixer una altra exiliada, Teresa Juvé, amb qui es va casar l'any 1948 i amb qui va tenir una filla, Antònia. El 1970 va retornar definitivament a Catalunya. Va ser professor de Ciències de l'Educació a la UAB, a Bellaterra, i al Col·legi Universitari de Girona. El 1972 va contribuir a la creació de l'Escola de Mestres de Sant Cugat i el 1975 es va doctorar. La "seva" petita oficina de l'ICE de la UdG va ser la primera plataforma organitzada des de la universitat per a la formació de mestres i professors de les comarques gironines. Pallach era un observador del món, interessat per la societat, per l'home i pel fet educatiu entès com aquell conjunt de vivències que actuen sobre cada persona. De tarannà comunicatiu i franc, treballador i responsable, coherent amb els seus plantejaments i amb el seu fer, va deixar un llegat ample i profund en tothom qui s'hi va relacionar. El seu compromís polític i social va ser totalment coherent amb la seva pràctica professional, formant un tot que no pot fragmentar-se.
El lema de la Fundació Pallach, constituïda en la seva memòria, és "Tothom educa, s'educa tothom. Fem xarxa"
Moltes gràcies a l'alumnat de l'Institut Illa de Rodes que durant tres anys ha treballat i cregut en aquest projecte i també a tots/es aquells/es que directament o indirecta hi heu col·laborat en qualssevol àmbit.
Tanmateix, els premis que es guanyen amb alumnes sempre tenen, per nosaltres, una importància especial, perquè no corresponen només a la nostra tasca com a professorat, sinó que són fruit de l'esforç i la il·lusió col·lectiva. Això és el que dóna sentit a la nostra feina!
Aquesta setmana celebrem que ens han concedit el 2n premi als Mobile Learning Awards 2015 en la categoria de Micronarracions Audiovisuals.
Amb la Consellera Rigau i John Hoffman, CEO de GSMA, entitat organitzadora del MWC
El 2n premi consisteix en un diploma, un trofeu, una impressora 3D per a l'institut, un ordinador kano kit per a cada alumna i una visita guiada al Mobile World Congress 2015, que esperem gaudir dimecres 4 de març.
L'enhorabona també a l'equip de l'INS Josep Vallverdú de Les Borges Blanques i a l'INS Castellet de Sant Vicenç de Castellet, guardonats amb el primer i tercer premi, respectivament, per una feina excel·lent!
Moltíssimes gràcies a tot l'equip illARgonauta que es van voler "complicar la vida" per crear el vídeo sobre Quis Est Quis 2015 que ja coneixeu.
Fa molt de goig veure com creix el Quis Est Quis, una nova idea feta realitat gràcies a vosaltres!
Podeu veure fotos de l'acte d'entrega i la posterior celebració a l'institut, amb la resta de companys/es al Facebook d'illARgonauta. Aviat hi incorporarem també les fotos oficials.
Us havia dit alguna vegada que és un plaer treballar amb vosaltres? Sou una gran tripulació!
Els MLA es convoquen anualment els dies previs al Mobile World Congress. L'acte d'entrega es realitza d'aquesta 3a edició serà dijous 26 de febrer, al World Trade Center, com a cloenda de la jornada ITworldEdu7, de TIC i Educació.
En la passada edició a illARgonauta vàrem recollir el segon premi a la millor experiència educativa amb dispositius mòbils.
L'activitat consistia en la creació d'un vídeo promocional de l'Institut on hi aparegués l'ús de dispositius mòbils a l'aula: mòbils, tablets, portàtils...
Us l'heu perdut?
Així doncs, dijous 26 de febrer ens traslladarem amb nervis i il·lusió a Barcelona a recollir els guardons, que consisteixen en un tour guiat pel Mobile World Congress de Barcelona (1r i 2n classificats), un kano kit per a cada alumne i una impressora 3D per al centre educatiu.
Moltes gràcies a l'equipàs de 1r de batxillerat que ho ha fet possible: la Karen, les Laures, l'Esther, la Mar, l'Abril... amb la col·laboració de tots/es! Llarga vida als illargonautes!
Qui s'atreveix a jugar al 1r QEQ sobre Economia i empresa?
Creat amb l'eina Kahoot
Qui serà capaç de guanyar els 10000 punts!
Instruccions:
Professorat - Directors/es de joc -> Premeu la foto del kahoot o aquest enllaç per activar el joc
Alumnat - Jugadors/es -> Tingueu a punt els vostres dispositius mòbils o ordinadors per jugar-hi Hi trobareu animacions en català, castellà i anglès. Esperem que us divertiu.
Aquest és un famós quadre expressionista del pintor Edvard Munch que es conserva a la Galeria Nacional de Noruega.
Voleu veure com reviu aquesta obra amb PhoenixARs? INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge de l'obra amb l'APP activada mirant que la imatge del quadre quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)
Ens fa molta il·lusió presentar-vos el primer joc QEQ sobre Cultura Clàssica
Qui serà capaç de guanyar els 10000 punts!
Instruccions:
Professorat - Directors/es de joc -> Premeu la foto del kahoot o aquest enllaç per activar el joc
Alumnat / Jugadors/es -> Tingueu a punt els vostres dispositius mòbils o ordinadors per jugar-hi
Hi trobareu animacions en català, castellà i llatí.
Tenim moltíssimes ganes que el proveu i ens envieu fotos de l'experiència!