Zeus va ordenar a Hefest que construís una bella figura a imitació de les deesses. Tot seguit va encomanar als altres déus que li donessin dons: Afrodita li va infondre l’encís, Atena el coneixement de les arts de la casa, Hermes li va proporcionar la paraula, la curiositat i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona.A continuació disposem del mite de la capsa de Pandora:
Zeus, per castigar Prometeu, va dir a Hefest que fabriqués la primera dona. Quan va acabar de fer-la, Zeus li va posar de nom Pandora i els déus li van donar diverses virtuts.
Zeus també li va donar una capsa per a Prometeu tot dient-li
que era plena de tresors (segons el mite original, era una àmfora). Prometeu,
que no es refiava de Zeus, li va dir al seu germà Epimeteu que amagués la clau
de la capsa.
Quan Epimeteu va veure Pandora, se n'enamorà i al cap d'un
temps s'hi va casar. Pandora era molt tafanera i, un dia, mentre Epimeteu
dormia, li va prendre la clau i va obrir la capsa. De dintre en van sortir tots
els mals que corren avui per la terra. Quan Pandora es va adonar del que havia
fet, va tancar la capsa, però l'únic que va aconseguir que hi restés va ser
l'esperança. Per això es diu que l'esperança és l'últim que perd l'home.
Els mals que van eixir de la capsa també van provocar la
mort de la mateixa Pandora.
D'aquesta llegenda se'n deriva la frase feta obrir la capsa
de Pandora, que significa fer un acte impulsiu i irreflexiu que després
comporta molts problemes, entrebancs o complicacions.
