També van visitar el déu Èol el qual afavoreix Ulisses i la seva tripulació, amb un vent favorable i amb un odre ple de vents tempestuosos, però la tripulació no va poder evitar la curiositat i van decidir obrir-lo i a l’ alliberar tots els vents van ser enviats al costat oposat al que volien dirigir-se.
Van desembarcar a la terra dels Lestrígons, els quals eren caníbals i van devorar a diversos companys d'Ulisses. Els que van aconseguir sobreviure van arribar a la terra habitada per la deessa Circe, la qual va convertir als companys d'Ulisses en animals, i perquè a Ulisses no li passés el mateix, el déu Hermes, li va donar una herba que el va fer immune a l’encantament. En presenciar la deessa com que no era eficaç el seu encanteri davant Ulisses, es va enamorar d'ell.
Van romandre amb la deessa un any, fins que Ulisses va partir de nou amb els seus cap a Ítaca, però van seguir abans el consell de la deessa que era que es dirigís al vident Tiresias per trobar el camí segur de retorn cap a casa, per això va haver de baixar al món dels morts, en el qual es va creuar amb una infinitat d'ànimes.
Després van haver de competir amb el remolí de Caribdis i enfrontar-se al monstre de sis caps, Escila, de la qual es pogué escapar.
Més tard, van arribar a l'illa on el déu Apol·lo tenia cura del seu bestiar. Ulisses els va ordenar als seus homes que no havien de matar cap animal però es va adormir i en despertar es va trobar amb la desobediència dels seus homes, per això, Apol·lo els va enviar, una horrible tempesta, de la qual l'únic supervivent va ser Ulisses.
Alcinous consternat pel relat decidí deixar-li un vaixell perquè pogués tornar a casa.
Finalment, arribà a Ítaca disfressat de captaire gràcies a la màgia d’Atena. Allà es trobà amb Eumeu, amb el qual parlà una bona estona, li explicà l'arrogància dels pretendents de Penèlope i la fidelitat irrefutable d'ella.
Mentrestant, Atena es va encarregar de dir a Telèmac que anés a la casa del pastor Eumeu.
Quan arribà, Eumeu el rebé amb entusiasme i els deixà sols ja que havia de marxar a la ciutat.
Ulisses es va treure la disfressa i els dos van començar a plorar sense parar. Ulisses li va dir que ningú hauria de saber que el captaire era ell, ni tan sols la pròpia Penélope.
Arriba Ulisses al palau, ocult després de la seva disfressa i ningú li reconeix excepte el seu gos Argos i Euriclea, a la qual li fa prometre que no dirà res a Penélope.
Penélope, que sabia de la presència d'aquell captaire a palau, va voler parlar amb ell, ja que havia arribat a les seves orelles que el seu marit havia recorregut un munt de llocs i volia saber si per causalitat ell sabia alguna cosa d'Ulisses, també li va explicar la manera de la qual va haver de fugir dels seus pretendents; decidí que en acabar de teixir una mortalla escolliria el nou marit, però ella teixia de dia i desteixir de nit, així va aconseguir guanyar temp fins que els seus servents van treure a la llum l'engany.
A continuació Penèlope va decidir inventar una competició, de manera que el guanyador seria el seu marit. Aquest i Telèmac maten els pretendents i a les serventes traïdores.
Després d'això, Ulisses es descobreix davant Penélope, qui no cessa de plorar al veure’l.
La deessa Atena perllonga la retrobada dels enamorats i per última vegada ajuda a Ulisses per lluitar contra els parents dels pretendents, que es trobaven assedegats de venjança.