L'experiència de l'any passat a València va ser tant fantàstica que aquest any la repetim!
La tripulació d'illARgonauta desembarquem dissabte a Granada en ocasió de la jornada #Aumentame2014 de Realitat Augmentada i Educació. Enguany presenta un programa impressionant.
Us adjunto tot seguit la presentació de Granada i un petit vídeo-presentació de l'Exposició de Realitat Augmentada que hem creat aquest darrer trimestre amb l'alumnat de primer d'IllaTV.
Moltes gràcies per acompanyar-nos-hi!
@francescnadal
dissabte, 17 de maig del 2014
dimecres, 7 de maig del 2014
Fructis de Garnier-JANEMA
Garnier Fructis és una marca de cosmètics pel cabell, la pell, etc. Garnier forma part de l'empresa L'Oréal. L'Oréal es va crear el 1907 per Eugène Schueller. L'antic nom era "Compañia Francesa de Tintes Inofensivos para el cabello". Es va iniciar a Espanya el 1932, on va facturar 667,2 millons d'euros el 2001 i té més de 2300 empleats i tres fàbriques.
El nom Fructis prové del llatí i significa fruita. Us deixem tot seguit amb uns consells de Garnier per crear-vos un pentinat a l'estil grec. Fins ben aviat!
divendres, 25 d’abril del 2014
Medusa de Caravaggio
El cap de Medusa és un quadre de Caravaggio, de 1597, que es conserva a la Galleria degli Uffizi, a Florència. Es tracta d'una tela transportada sobre taula en forma de tondo.
El pintor italià hi recrea la figura de Medusa, una bèstia mitològica que, amb la mirada, convertia la gent en pedra. Originalment, Medusa era una de les germanes Górgones, una dona bonica que va tenir relacions amb Posidó en un santuari dedicat a Atena, la qual la va castigar per haver profanat el seu temple.
L'heroi Perseu, amb l'ajuda d'Hermes i Atena, la va aconseguir decapitar i de la seva sang va sorgir Pegàs, el cavall alat, a més de Crisaor o Amfisbena. Més tard, Atena va entregar la sang de Medusa a Asclepi (Esculapi), perquè tenia el poder de ressuscitar els morts.
En l'època del pintor, la seva cara era utilitzada com a escut en les baralles d'aquells temps, talment com les armes de la deesa Atena. Però Caravaggio no li va donar aquest ús, sinó que va lliurar l'obra a un dels seus clients. El quadre mostra a un cap de dona amb els cabells eriçats, sang brollant del coll. Molts crítics d'art van ser durament ferits en la seva sensibilitat per aquest treball, el que és considerada la més sagnant de Caravaggio.
Voleu veure com reviu aquesta obra amb PhoenixARs?
INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge del quadre amb l'APP activada mirant que la imatge del quadre quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)
Aquí teniu el vídeo que hem penjat a Youtube:
El pintor italià hi recrea la figura de Medusa, una bèstia mitològica que, amb la mirada, convertia la gent en pedra. Originalment, Medusa era una de les germanes Górgones, una dona bonica que va tenir relacions amb Posidó en un santuari dedicat a Atena, la qual la va castigar per haver profanat el seu temple.
L'heroi Perseu, amb l'ajuda d'Hermes i Atena, la va aconseguir decapitar i de la seva sang va sorgir Pegàs, el cavall alat, a més de Crisaor o Amfisbena. Més tard, Atena va entregar la sang de Medusa a Asclepi (Esculapi), perquè tenia el poder de ressuscitar els morts.
En l'època del pintor, la seva cara era utilitzada com a escut en les baralles d'aquells temps, talment com les armes de la deesa Atena. Però Caravaggio no li va donar aquest ús, sinó que va lliurar l'obra a un dels seus clients. El quadre mostra a un cap de dona amb els cabells eriçats, sang brollant del coll. Molts crítics d'art van ser durament ferits en la seva sensibilitat per aquest treball, el que és considerada la més sagnant de Caravaggio.
 |
| Medusa de Caravaggio |
INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge del quadre amb l'APP activada mirant que la imatge del quadre quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)
Aquí teniu el vídeo que hem penjat a Youtube:
dimarts, 8 d’abril del 2014
Àgora- Janema
El nom Àgora té molts significats i s'ha fet servir en molts contextos diferents:
-L'àgora (que vol dir 'mercat') era la plaça pública de les ciutats estat gregues (les polis).Era el centre cultural, comercial i polític. Les assemblees de ciutadans es realitzaven al mateix recinte. Sorgeix rere la caiguda de la civilització micènica i cap al segle VIII aC són una característica essencial de tota polis. La més famosa és l'àgora d'Atenes.
-ÀGORA BCN també és una residència universitària mixta i laica, adscrita a la Universitat de Barcelona. Van obrir les portes el 2006 amb l'objectiu de ser un espai de convivència multicultural, per a estudiants de totes les universitats, de qualsevol formació i carrera professional que necessitin allotjament durant la seva estada a la nostra cosmopolita ciutat.
-Àgora també és un programa de tv3 presentat per Xavier Bosch. En aquest programa s'analitzen les activitats polítiques, econòmiques i científiques de Catalunya i al món.
-Finalment Àgora també és una pel·lícula, és un drama històric de 2009 dirigit per Alejandro Amenábar i protagonitzat per Rachel Weisz. La història se situa en l'any 391 a la ciutat d'Alexandria (Egipte). La seva protagonista és la matemàtica, filòsofa i astrònoma Hipàtia que va ser assassinada pels seguidors del bisbe Ciril d'Alexandria el 415.
dimecres, 26 de març del 2014
ORACLE
Nosaltres hem estat treballant sobre ORACLE, que dins de la mitologia fa referència a un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho) prop de la ciutat de Delfos, on es consultava la divinitat sobre el futur i diferents temes.
En l'actualitat trobem aquest nom en una gran empresa informàtica nord-americana de gestions electrònica. De fet, cada cop que s'actualitza el programari Java de l'ordinador ens apareix el seu nom.
A banda, L'Oracle és també un programa de Catalunya Ràdio dirigit per Xavier Graset. S'emet les tardes de dilluns a divendres, de 15 a 16h.
El periodista Xavier Graset té un perfil personal a twitter @xgraset amb una imatge ben clàssica ;-)
divendres, 21 de març del 2014
Leda i el cigne (Zeus)
Leda i el Cigne, còpia de Cesare de Sesto a partir d'un dibuix perdut de Leonardo da Vinci (1452-1519). Aquesta obra està duta a terme amb la tècnica d'oli sobre fusta de 69.5 x 73.7cm. Es conserva a Wilton House, a Salisbury.
La història de Leda i el cigne és un dels relats més sensuals de la mitologia grega que explica de manera al·legòrica les passions i debilitats humanes. Leda era l'esposa de Tindàreu, rei de Laconia a Esparta, qui s'havia refugiat en el regne de Testi, pare de Leda, després de ser expulsat de Lacedemònia. Després de casar-se, i gràcies a Hèrcules, Tindàreu va recuperar el seu regne i va ocupar el seu tron amb la seva dona.
La versió més popular d'aquest mite explica que Leda era una dona molt bella, tant que el mateix Zeus la desitjava.Un dia, mentre caminava al costat del riu Eurotas, es va trobar amb un bell cigne que escapava l'atac d'un àguila. El va protegir i es va deixar seduir per aquest, que no era altre que Zeus transformat. Aquesta mateixa nit Leda també es va unir al seu espòs. Com a conseqüència, va posar dos ous, en un d'ells estaven Helena i Pólux (fills de Zeus i per tant immortals), i en l'altre Cástor i Clitemnestra (mortals, fills del rei espartà).
Les Lavinia li hem donat vida aquest quadre, voleu veure com reviu amb PhoenixARs?
INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge del quadre amb l'APP activada mirant que la imatge del quadre quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)
La història de Leda i el cigne és un dels relats més sensuals de la mitologia grega que explica de manera al·legòrica les passions i debilitats humanes. Leda era l'esposa de Tindàreu, rei de Laconia a Esparta, qui s'havia refugiat en el regne de Testi, pare de Leda, després de ser expulsat de Lacedemònia. Després de casar-se, i gràcies a Hèrcules, Tindàreu va recuperar el seu regne i va ocupar el seu tron amb la seva dona.
La versió més popular d'aquest mite explica que Leda era una dona molt bella, tant que el mateix Zeus la desitjava.Un dia, mentre caminava al costat del riu Eurotas, es va trobar amb un bell cigne que escapava l'atac d'un àguila. El va protegir i es va deixar seduir per aquest, que no era altre que Zeus transformat. Aquesta mateixa nit Leda també es va unir al seu espòs. Com a conseqüència, va posar dos ous, en un d'ells estaven Helena i Pólux (fills de Zeus i per tant immortals), i en l'altre Cástor i Clitemnestra (mortals, fills del rei espartà).
Les Lavinia li hem donat vida aquest quadre, voleu veure com reviu amb PhoenixARs?
INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge del quadre amb l'APP activada mirant que la imatge del quadre quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)
Podeu veure el vídeo directament tot seguit!
divendres, 7 de març del 2014
Judici de Paris
El judici de Paris és una pintura del
pintor Peter Paul Rubens, en general
considerada la seva darrera feina. Mesura 199 cm d'alçària i 379
d'amplada. Es conserva al Museu del Prado de Madrid.
Va serpintat cap a 1638, quan Rubens estava malalt de gota. Encarregat per Ferran d'Espanya, germà del rei Felip IV, després de la seva mort va passar a les col·leccions reials. El 1788, Carles III en
va ordenar la crema per considerar-lo impúdic, però la mort del rei va suspendre
l'acte. Ressalta la bellesa femenina, idealitzada per Rubens. És un tema
mitològic que el pintor ja havia tocat en altres ocasions, però que en aquesta
obra arriba a l'excel·lència.
La composició consta de cinc personatges: Paris,
assegut sota un arbre; Mercuri, amb els
seus atributs, el caduceu i el
barret alat, i (al costat oposat) les tres deesses: Venus, acompanyada per un Cupido, Minerva i Juno.
En la realitat augmentada s’ha representat com Paris, el príncep troià germà d'Hèctor, escull de les tres deesses a Venus.
Voleu veure com reviu aquest quadre amb PhoenixARs?
 |
| Judici de Paris, de Peter Paul RUBENS |
INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge del quadre amb l'APP activada mirant que la imatge del quadre quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)
Aquesta realitat augmentada ha sigut representada per A-society; Fàtima Ajanif (Juno), Sawsan Khatira (Minerva), Ambra Sicignano ( Venus), Axel Muller (Paris), i la col·laboració d’un ninot nenuco (Cupido).
Dafne i Apolo
Dafne, nom que en grec significa llorer, era una nimfa filla del déu-riu Peneu que transcorre per la regió de Tessàlia. El déu Apol·lo, afectat per una de les fletxes d'Eros, l'estimava, però ella no li corresponia i l'esquivava. En una ocasió Apol·lo la va perseguir, i ella va fugir cap a les muntanyes per evitar-lo; llavors ella es va encomanar al déu del riu Peneo, que la va transformar en un llorer. Dels seus peus anaven sortint arrels i les seves extremitats es convertien en frondoses branques de l'arbre que des d'aquest moment va ser consagrat al déu Apol·lo i va passar a representar-lo.
La transformació la relata Ovidi en les seves Metamorfosis. Aquest mite il·lustra l'origen d'un dels símbols típics del déu, la corona de llorer.
Voleu veure com reviuen aquestes obres amb PhoenixARs?
INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge del quadre amb l'APP activada mirant que la imatge del quadre o de l'escultura quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)
Us afegim els vídeos tot seguit:
Fins ben aviat!
 |
| Apol·lo i Dafne, de Cornelis de Vos |
 |
| Apol·lo i Dafne, escultura de Bernini |
La transformació la relata Ovidi en les seves Metamorfosis. Aquest mite il·lustra l'origen d'un dels símbols típics del déu, la corona de llorer.
Molts escriptors es van inspirar en aquest mite per escriure poemes, alguns exemples són; Garcilaso de la Vega (sonet XIII),Francisco de Quevedo...
Voleu veure com reviuen aquestes obres amb PhoenixARs?
INSTRUCCIONS:
1. Baixeu-vos i instal·leu AURASMA a Play Store (Android) o AppStore (iOS)
2. Busqueu i seguiu el canal illARgonauta.
3. Enfoqueu la imatge del quadre amb l'APP activada mirant que la imatge del quadre o de l'escultura quedi dins del requadre (el vídeo s'hauria d'activar sol en pocs segons)
Us afegim els vídeos tot seguit:
Fins ben aviat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)